Sortint de la rutina

Avui, dimarts Sant, el rector ens ha convidat a les persones que col·laborem més directament en el dia a dia de la parròquia (sacerdots, sagristia, despatx parroquial, secretaria, llibreria,...) a sortir de la rutina i reflexionar entorn d'allò que el Leadership Team (l'equip que està liderant el canvi de la parròquia per esdevenir una parròquia evangelitzadora) va definir fa un temps com la Visió de la parròquia, el que volem arribar a ser a mig termini:

Una comunitat de fe en Jesucrist, alegre i acollidora, enmig de la gran ciutat
que fa dels seus membres deixebles missioners.

Per guiar-nos en la reflexió i ajudar-nos a treure el millor de la trobada, ha vingut Gustavo Aguirre, psicòleg catòlic, pare de família nombrosa, bon coneixedor de la naturalesa humana i, alhora, un home de fe profunda. A més de sentir una exposició clara de Gustavo, hem tingut l'oportunitat de parlar tots i cadascú de nosaltres, per donar la nostra opinió, tant de la conferència com de la parròquia.

En primer lloc, Gustavo,  ens ha fet veure que una comunitat de fe en Jesucrist ha de ser com una família on, per estar a gust:

  • Tothom s'estima, i se sap estimat, i sap que no ens farem mal els uns als altres.
  • Tothom se sent valorat pel que és.
  • Tothom coneix el projecte de la família i se sent implicat, cadascú en la mesura que pot.
  • Tots col·laboren entre ells i s'ajuden els uns als altres.

Encara que a la reunió hi havia tant persones contractades com voluntaris, Gustavo no ha fet cap distinció en aquest sentit. Tots ens hem d'estimar, col·laborar i sentir-nos a gust.

Ha donat molta importància a l’alegria per evangelitzar, que neix de saber-se estimats, principalment per Déu, però també pels altres. Es tracta d’una alegria que es porta a dins, independentment de les circumstàncies. En aquest sentit, ha parlat del sofriment, de l'estrès, que també n'hi ha a les famílies:

  • No hem de fugir de la Creu, sinó acceptar-la, veure les contrarietats com a crides bondadoses de Déu a tornar-nos a Ell i reconèixer que no som nosaltres qui controlem les nostres vides. Ell té el control i podem confiar plenament en Ell.
  • Com que a les adversitats treiem el que portem a dins (com quan una persona que porta una tassa i li donen un cop, que de la tassa surt el que hi ha dins: aigua, cafè o suc…), hem de mirar d'omplir el nostre cor de Déu (amb la pregària i els sagraments) perquè en les contradiccions, surtin de nosaltres els fruits de l'Esperit Sant: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix.
  • Necessitem la Missa (i els altres sagraments i la Paraula de Déu) per alimentar l'ànima (igual que mengem vàries vegades al dia per alimentar el cos) perquè, si no, moriríem. I què és la mort de l'ànima? Oblidar que necessitem perdonar i ser perdonats, que necessitem ser salvats.
  • Conèixer-nos els uns als altres vol dir, no només saber el nom de l'altre, sinó també el patiment, el seu dolor. És a dir, nom hem d'amagar el dolor, sinó compartir-lo.
  • Això no treu que hem de treballar per disminuir l'estrès, i mirar que cadascú tingui la seva feina definida i sàpiga què s'espera d'ell, ja que no saber-ho dóna molta inquietud i perjudica la convivència.

Un bon apartat l'ha dedicat a la importància d'una bona comunicació en una família i en tota comunitat. Aquí deixò unes quantes frases per reflexionar:

  • Parlar, parlem tots, però… comuniquem?
  • Comunicar és estimar.
  • La Paraula és Vida.
  • Quan un s'enfada, el que li treu a l'altre és la paraula.

Per últim, ha donat unes pinzellades sobre el lideratge a una empresa, ja que, per evangelitzar, tots hem d'esdevenir líders en el nostre propi àmbit. 

  • Reconèixer els assoliments dels col·laboradors
  • Fomentar una comunicació bidireccional: estar oberts a conèixer l’opinió de l’altre, no intentar fer veure que som perfectes, sinó saber demanar perdó
  • Conèixer personalment als col·laboradors, no només el seu nom, sinó també els seu patiment.
  • Adequar la feina (funcions, tasques) a les persones.
  • Saber on es vol anar.

Després de l'exposició de Gustavo, i d'un cafè preparat per la Sra. Nubiola, hem pogut expressar-nos tots els assistents:

  • Tots els altres hem mostrat agraïment per poder ser on som.
  • Alguns han expressat els propis sentiments i necessitats, uns de felicitat, altres de solitud, però sempre hem intentat seguir una norma bàsica de convivència familiar, i que també se segueix a qualsevol empresa, que ens ha recordat el Sr. Nubiola:

Mai, mai, mai, no s’hi pot atacar a un altre en públic.
Els conflictes personals es resolen a part.

El rector ha acabat la ronda de comentaris agraint a tothom la seva presència, a Gustavo la seva exposició i prometent fomentar trobades d'aquest estil amb més freqüència. 

  • Ha volgut fer èmfasi en la importància de la comunicació per a l'Evangelització.
  • Ha recalcat que tot el que fem és per Déu i per evangelitzar, que és la missió que Jesús va donar a l'Església, i que ens dona a cada batejat particularment, encara que a vegades no veiem els fruits.
  • Ha reconegut que en l'Evangelització a vegades hi ha estrès i nervis, però que si els oferim, també serveixen per evangelitzar.
  • I ens ha recordat que "Un santo triste es un triste santo".

Hem acabat la reunió amb la benedicció del rector i una petita pregària d'acció de gràcies.

 

Georgina Guerra

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te